Ha tornat en els darrers mesos el debat sobre la llengua a les aules arran de la sentència del 25% de castellà a les escoles. Davant d’aquest debat dues postures: La primera, la dels partits independentistes i PSC, que proposa un 100% de classes en català (excepte evidentment l’assignatura de llengua castellana i les de llengües estrangeres). La segona, la que defensa per exemple Ciutadans: 25% en Català, 25% en Castellà, 25% en Anglès i 25% a elecció del centre.
La meva postura davant d’aquest debat és clara. Vivim en una societat bilingüe, i aquest bilingüisme s’hauria de veure reflectit a les aules. A més, molts estudis demostren com millora l’aprenentatge si s’estudia en més d’una llengua i tal com saben els dirigents independentistes, que porten els seus fills a col·legis trilingües privats. La UNESCO defensa també a la convenció dels drets del nen l’educació en la llengua materna. Considero que les llengües són eines de comunicació, i no haurien mai de ser utilitzades com a eines polítiques.
Defensar una educació trilingüe no és anar “contra la llengua catalana” (com diuen els partits independentistes amb la complicitat del PSC). Van contra una llengua aquells que volen excloure-la del sistema educatiu (com intenten amb el castellà), no aquells que volen integrar-la conjuntament amb la resta de llengües que conformen la nostra societat.
David Andrés (@david3cbcn) és membre de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat