Esperança. Esperança és l’únic terme per definir allò que fa pocs dies vam conèixer tots els santcugatencs. Petites passes endavant però carregades de simbolisme i nostàlgia cap a un futur millor. No representen altra cosa que l’espurna que fa cremar la pólvora, aquella que es debat per derrocar els murs de confrontació, que alhora dóna llum a la foscor dels silenciats i que sense grans artificis proclama la veu de milers de pensaments apartats de la paraula. Aquells mateixos pensaments que veuen manifestat un bri d’esperança davant la imposició a què la quotidianitat ens té acostumats.Finalment, dimarts, 15 de novembre, ens vam assabentar de la decisió en sentència ferma per part dels òrgans de justícia del nostre país sobre la impossibilitat d’envair l’espai públic i comú de tots nosaltres amb allò que només representa a alguns. No faig altra referència que a l’obligació de retirar l’estelada de 3 metres que des de fa molt de temps onejava a la plaça Lluís Millet. No és banal aquest fet, ja que durant tot aquest temps, un gran nombre de ciutadans de Sant Cugat hem hagut de viure sota uns símbols que no ens representaven, imposats per la força i en espais públics que, modificant, modelant i sobretot menystenint l’opinió de tots aquells que certament no estàvem alineats amb el pensament que les institucions consideraven correcte.
Desitjo de tot cor en una clara al·lusió a un futur millor, de més convivència i fraternitat entre nosaltres, que l’Ajuntament de Sant Cugat i les instàncies superiors de l’administració catalana, vetllin a partir d’ara per allò que tenim en comú i no per allò que ens fa diferents. Que superin aquella franja que declara la diferència entre la minoria i la majoria d’edat i per tant no continuïn amb comportaments com canviar l’estelada de lloc per tal d’evitar la sentència i continuar així amb la més baixa de les conductes com és utilitzar allò que és de tots per afavorir el pensament de només alguns.
La sentència reconeix que en els espais públics, tots som iguals. Pot ser, és una passa petita i sense importància vertadera per a molts, però el futur es construeix a partir dels centímetres que avui aconseguim avançar, amb les petites victòries que acaben enderrocant els murs inalterables del present i amb aquelles paraules que aconsegueixen acabar amb el silenci sense veu dels nostres dies. Lluitem per cada centímetre que recorreguem avui, i el demà serà un demà més just, més lliure i més igualitari per tots.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
