No és la primera vegada que la resposta de la societat civil és més ràpida que la de les administracions davant una tragèdia de dimensions apocalíptiques com una guerra.
Tots som conscients que, afortunadament, la nostra generació no ha viscut cap conflicte armat proper, però ho és també que dotzenes d’entitats catalanes i nacionals, generosament sufragades amb diners públics tenen, en teoria, un coneixement d’aquests conflictes armats i dels consegüents fluxos migratoris que deriven: ells han de ser les nostres guies en la catàstrofe.
Per desgràcia, com va passar amb la recent crisi sanitària de la pandèmia, al final són sempre les mateixes entitats les que donen una resposta gairebé immediata a les necessitats de les persones a més de la generositat i altruisme de les iniciatives privades.
Caritas, Creu Roja o Coopera juntament amb les associacions de veïns o grups de voluntaris de Sant Cugat i milers de tota Espanya són les que empenyen a les administracions a buscar solucions, tot i que serán tardanes i poc dinàmiques.
Hem de ser conscients que no detindrem cap guerra, però cada dia que passa sense resposta, és un dia menys de vida que li pot quedar a un refugiat.
I aquesta primera resposta institucional ha de venir des de l’Ajuntament amb totes les eines i recursos a la nostra disposició evitant l’immobilisme i prenent decisions, correctes o equivocades, però sense deixar que uns altres les assumeixin per nosaltres.
Dels errors de les altres administracions ja hem estat testimonis i víctimes tots. Recentment.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) es Portavoz del Grupo Municipal de Cs en Sant Cugat