Els ajuntaments són, per definició, organitzacions que s’encarreguen de dur a terme totes les tasques administratives de les quals tingui competència dins d’un municipi.

És, també per definició, el nivell administratiu més baix i, per tant, més pròxim a la població. El que hauria de tenir cura de les necessitats de la població de forma més directa.

Les competències poden variar d’un municipi a un altre, sobretot puix que a més d’unes competències pròpies poden tenir altres per delegació. Les més freqüents són les d’urbanisme, medi ambient, proveïment d’aigua potable, infraestructura viària, seguretat, protecció de la salubritat pública, neteja viària, promoció de la cultura, etc. Existeixen a més una sèrie de competències que venen determinades per la grandària del municipi mesurat pel nombre d’habitants que en ell viuen.

Lamentablement, cada vegada amb major freqüència, veiem que, servint a determinats interessos espuris, les decisions que es prenen no obeeixen a la gestió d’aquestes competències, a l’obligació de millorar constantment en la provisió d’aquests serveis municipals, a tenir cura de les veritables necessitats de la població, sinó que, com la dita diu “Qui no té res a fer, el gat pentina”. Realment el govern té molt de temps per a perdre.

Un exemple d’això és la decisió de comprar la “Torre Negra” per ni més ni menys que 2,8 milions d’euros, un damunt de l’altre. L’actual govern ha de provenir d’una “casa gran”, d’aquelles en les quals no es reparava en les despeses perquè dediquen una part important del pressupost municipal en alguna cosa que no se sap exactament quina serà la seva utilitat futura. És cert que l’edifici és una edificació històrica i rellevant, però la seva propietat, fins al moment, era privada.

El que uns propietaris no sàpiguen què fer amb la seva propietat no explica que l’Ajuntament hagi d’intervenir sense un objectiu concret, sense saber quina utilitat li donarà, sense saber per què es gasta aquesta quantitat de milions que bé podrien ser utilitzats en qualsevol de les seves veritables competències i no malgastar-se en edificis inútils.

Despesa que no inversió perquè serà un altre immoble que passarà a formar part de l’actiu municipal, però que generarà despeses anuals per al seu manteniment i conservació.

Ara veiem, a més, que com el govern no té ni idea sobre quin ús se li ha de donar a l’edifici, apareixen veus d’uns altres temps donant idees, són companys de negocis, fills tots de casa gran.

Usar els diners de tots els veïns de Sant Cugat per a pagar els capritxos de l’alcaldessa s’ha convertit en una pràctica habitual i aquesta conducta, es vegi com es vegi, entra dins del que es coneix, perfectament i gràficament, com alcaldada.

Martí Pachamé (@PachameB) és coordinador de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat