L’única forma que tindria d’entendre el que està passant a molts indrets de Catalunya, i de Sant Cugat del Vallès en particular, seria prendre l’habilitat d’en Gurb, o pot ser d’en Zelig, personatges que es transmuten en altres i que per tant poden estar prop de certs personatges de la política recent i poden escoltar el que aquests realment pensen.

Infiltrar-se entre ells per veure com poden creure’s tot el que estan dient. Sentir dir alegrement a la portaveu de Junts per Sant Cugat, és a dir, Convergència, com, després del que s’ha sabut, que amb ells no va aquesta història i aguantar que parlin de la corrupció com si no fos amb ells. Per ells és com si fóssim alienígenes que acabem d’aterrar i no sabéssim el que realment ha passat.

Poder estar amb ells per veure si de veritat són capaços de dir, sense que els hi tremoli la veu, que el que va fer a l’ajuntament de Sant Cugat no va ser res dolent. Si són capaços de mirar-nos als ulls i poder dir-nos a la cara que, encara que el Tribunal Suprem hagi ratificat que Convergència va desviar 167.000 € provinents de Ferrovial arran de l’adjudicació del pavelló de la rambla del Celler el 2002, ells ho varen fer bé. Sabem on va anar a parar part del ciment armat que es va perdre pel camí.

Què cal que passi perquè reconeguin que el seu partit, si Convergència és el partit del qual ve Junts per Sant Cugat, encara que li hagin canviat el nom són els mateixos, ha actuat en contra dels interessos dels santcugatencs, dels catalans, dels espanyols i dels europeus?

Els diners que no estan són els de tots els que, de forma més gran o petita han contribuït, amb els seus impostos, que tinguem el que ara tenim a la nostra ciutat i haguéssim, o bé tingut més doncs aquests diners haguessin revertit en el benestar comú, o bé el mateix en menys esforç per part de tots els contribuents.

Quan es comet malversació, els que ho acabem pagant som tots nosaltres, amb els nostres impostos. Alguns no acaben d’entendre que els diners dels seus conciutadans són sagrats, que s’han d’utilitzar molt bé per què provenen de l’esforç de milers de ciutadans que deixen de fer coses de forma individual perquè la comunitat millori en el seu conjunt. Cada euro que s’han emportat, ens l’han tret a cadascú de nosaltres, sigui quina sigui la nostra ideologia, sigui quin sigui el partit que votem.

Ens ho han tret a tots nosaltres, i no ha estat per defensar el bé comú, ha estat per enriquir-se personalment i per finançar el partit del qual ara reneguen. I el cert és que l’únic partit que des del primer minut a l’ajuntament ha denunciat aquests fets, ha estat Ciutadans. La resta de partits han conviscut tot aquest temps com si no fos amb ells. Tan sols ara, quan l’evidencia ja no es pot amagar més, s’esquincen les vestidures i els veus exclamar-se per tots llocs on van.

Molts cops sentim enveja dels països centre europeus per la seva radicalitat no acceptant ni la mentida ni la utilització del càrrec polític per enriquir-se. Si tant ens volem semblar a aquests països, pot ser que, a l’hora de votar, tinguéssim, tots plegats, més memòria.

Martí Pachamé (@PachameB) és membre de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat