Sant Cugat és una ciutat de quasi 90.000 habitants que disposa de tres biblioteques, una per a cada 30.000 habitants. Xifra que supera la mitjana d’altres ciutats com Badalona, Castelldefels, amb una per cada 60.000. A més, dues d’aquestes tres biblioteques no tenen més de 10 anys.
A les queixes i reclamacions de la ciutadania que ens trobem als diferents mitjans que s’hi posen a la seva disposició, no sembla que la construcció d’una altra biblioteca que sacsejarà les arques de l’Ajuntament (amb un cost de 9 milions de €) i que es carregarà el Parc Ramon Barnils sigui una preocupació dels santcugatencs.
Potser ens trobem més amb un problema de quantitat de llibres i de qualitat (s’haurien d’ampliar els horaris) més que d’espai, i això se solucionaria sense necessitat d’aquesta despesa tan desproporcionada. Idees per a invertir tota o una part d’aquests diners no en falten i els ciutadans les demanen cada vegada que tenen oportunitat, però no demanen una mega biblioteca a 200 metres d’una ja existent.
Sant Cugat té problemes molt greus que podrien solucionar-se amb una dècima part del que costa fer aquesta biblioteca.
És clar que la construcció de la nova biblioteca no respon a una necessitat ni a una reivindicació dels santcugatencs, sinó més aviat a aspiracions de grandesa d’un govern del PDeCAT que en un moment donat està sens dubte més necessitat que mai de tapar el seu focus judicial.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
