La setmana passada vam assistir a la presentació de la memòria anual de Càritas on se’ns va informar sobre l’increment en el nombre de famílies ateses, 77 més respecte de l’any 2015 d’un total de 710.
La importància d’aquest acte, temperatura real de la situació econòmica dels nostres veïns, no va captar l’atenció del Govern Municipal ni de la resta de l’oposició, ja que no hi van venir. Així, Cs va ser l’únic partit que va assistir en reconeixement al grandíssim compromís de Càritas amb Sant Cugat. De la mateixa manera que sempre hem reconegut el treball de totes i cadascuna de les entitats que formen la Taula de Malalties Neurològiques i Càncer, vencedors dels últims processos participatius de Sant Cugat i que encara esperen la cessió d’un local concorde a les seves necessitats.
Mentre, associacions no polítiques rescatades de la fallida absoluta pel nostre ajuntament o col·locades a dit en les millors instal·lacions possibles però inaccessibles per a entitats benèfiques, es dediquen a signar documents polítics que esbiaixen i divideixen als seus propis associats a la recerca d’una ciutat homogènia i monocolor: cosa que Sant Cugat mai serà.
Tot això fent ús reiterat d’instal·lacions i recursos públics, de tots, reservats solament per a aquells que combreguen amb una obsoleta ideologia del segle passat.
És clar que el xiringuito separatista solament pot funcionar amb la compra de voluntats a aquelles associacions representants de la societat civil cada dia més diàfanes i abandonades.
El problema és que, fora del paraigua de les subvencions i del salari públic de confiança, fa molt fred. Massa.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) és Portaveu del Grup Municipal de C’s a Sant Cugat
