Fa només uns dies, Sant Cugat va viure un d’aquells actes «cívics» i «festius» en el qual sense comptar amb el suport de tots els santcugatencs, ni tan sols amb la meitat d’ells, es va ocupar l’espai públic amb més de 200 estelades. No tan sols això, sinó que el que es va tornar a ocupar va ser el lliure pensament, es va ocupar la neutralitat dels espais de tots i s’hi va imposar la coacció, representada amb una estrella que un cop més declara la feble línia entre qui és un bon ciutadà i qui no ho és.
Voluntats inequívoques que només fan més patent els desitjos més primaris i no són altres que el reflex que confirma que la proclamació de la diferència no és més que el camuflatge d’una pretesa superioritat moral.
Quan tot argument ideològic transcendeix a més la realitat jurídica, no comptant tan sols amb uns pilars que la sostinguin i a més és recolzat per institucions públiques es dedueix una societat feble amb mancances democràtiques importants que farien que en el rostre d’altres societats avançades es dibuixés un gest greu de preocupació.
No és estèril les reflexions esmentades sinó que ja de la per si objectiva i de dubtosa legalitat de l’acció d’ocupació, l’omnipresent ANC va aconseguir fa tan sols un temps enrere que l’ajuntament aprovés la cessió d’espais públics a la dita organització per poder perpetrar semblant acte a la nostra ciutat amb aparent immunitat. Les qüestions legals queden lluny d’aturar-se de l’escalfor d’un ple més o menys democràtic, si no que en països desenvolupats fins i tot aquests estan subjectes a l’estat de dret, que a tots ens empara i ens protegeix i bé espero que actuï en pro de la més lloable defensa que sens dubte és la llibertat ideològica de les persones.
Però aquests fets, aquestes situacions, no són esporàdiques sinó que a la nostra realitat es converteixen en una mena de circ continu en el qual el públic assistent passa de sorprendre’s amb la primera actuació a entrar en una mena d’estat d’acceptació i letargia en el qual tot és normal i rutinari, fins i tot quan el tigre és prop de menjar-se’l. Tant és així que no és el primer cop que succeeix això sinó que encara d’una manera més greu l’any 2014 l’ANC ja va fer un acte idèntic en el qual a més, es va fer ús de l’erari públic que pertany a tots i cadascun de nosaltres, ara sí en un clar acte de vertader espoli fiscal cap a tots els ciutadans.
Com aquell que desperta d’una llarga anestesia, o aconsegueix sortir d’un greu coma, hem de desprendre’ns d’aquest vel que impedeix que veiem que l’emperador va nu, perquè només així podrem ser plenament conscients de la necessitat de combatre una realitat que avui dia es presenta fosca, intolerant i reveladorament hostil.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
