En economia existeix l’anomenat Criteri de Rawls per descriure el benestar d’una comunitat. Aquest criteri, de tarannà bastant progressista, opina que el benestar d’una societat es basa en el nivell de benestar dels seus individus més desfavorits.
Si apliquéssim el que proposa Rawls a la nostra estimada ciutat, probablement molts es portarien un monumental desengany. És a dir, som bastant més lletjos del que pensem, i sobretot del que alguns ens volen fer creure.
L’ Observatori Sociològic de la Ciutat ha posat de manifest que el 22.5% dels santcugatencs té dificultats per arribar a finals de mes. Famílies que les passen magres. Doncs bé, en primer lloc hem de posar en coneixement que el govern de CDC destina molt poc en serveis socials. De fet hi destinen bastant més del doble a pagar els interessos del deute que hi tenim. Repeteixo, no els parlo del retorn del capital principal, sinó dels interessos. Feixuga motxilla la que portem penjada a l’ esquena com per córrer en condicions la marató de la igualtat.
En segon lloc som una ciutat enormement cara on es té el costum de esbudellar al ciutadà fins a treure-li l’últim cèntim, sent una de les ciutats d’Espanya amb una pressió fiscal més elevada. En aquest sentit Ciutadans va presentar al juliol una moció que va ser acceptada per reduir el valor cadastral dels immobles i que retornarà als ciutadans uns recursos que sens dubte necessiten.
Conjuntament, i relacionat amb la caiguda del valor cadastral, és molt probable que l’IBI disminueixi l’any que ve al voltant d’un 2,2% de mitjana. No és suficient, però tot i així 2016 serà el primer any en què de forma nítida es trenqui la tendència alcista dels últims exercicis. En aquest sentit l´opció de Ciutadans hagués estat més ambiciosa i hauríem apostat per una caiguda del 4% per al proper any.
Alliberar recursos perquè els ciutadans puguin estalviar, invertir o consumir és la millor recepta per ajudar a crear ocupació i deixar enrere definitivament la crisi.
En definitiva tenim per endavant dos treballs d’Hèrcules. D’una banda com a ciutat disminuir el formidable deute que ascendeix aproximadament a 64 milions d’euros i que hipoteca el nostre present i el nostre futur. D’altra banda no descurar les polítiques socials.
La bona notícia és que escometre aquests dos desafiaments no requereix de cap heroi grec i que és perfectament possible si Convergència tingués la ferma voluntat de fer-ho. Per a això és necessària una optimització dels recursos, començant per estalviar en la gestió de l’ajuntament i especialment en els seus quadres directius que responen a una gestió gerencial mal planificada que promou duplicitats i malbaratament.
També seria imprescindible reduir partides pressupostàries que per res redunden en el benestar de la ciutadania. Partides que persegueixen el que el nacionalisme ha vingut a denominar “de construcció nacional” i que es porten una part dels pressupostos. Igualment caldria reduir dràsticament aquelles altres partides purament propagandístiques que l’equip de govern utilitza per alimentar el seu ego i per oferir una imatge idíl·lica d’una ciutat que en el fons no ho és tant.
Ciutadans, com a grup municipal, seguirà lluitant per aconseguir una ciutat més pròspera i igualitària. Per a això estem i qui vulgui caminar en aquesta línia ens trobarà al costat. També per posar-li de tant en tant el mirall als convergents i que s’ adonin, encara que ja ho saben, de que som més lletjos del que sembla.
Sergio Blázquez (@SergioBlazquezA), és regidor de Ciutadans a Sant Cugat i coordinador de l’agrupació
Twitter: @Cs_SantCugat
Facebook: Ciutadans Sant Cugat
E-mail: sant.cugat@ciudadanos-cs.org