Les darreres actuacions de l’Ajuntament de Sant Cugat posen en evidència que la política d’habitatge que ha anat fent el nostre consistori des de 1989 no ha obtingut els resultats esperables, després dels esforços de tots els santcugatencs, via impostos, que han dedicat.

L’any 2018 es va anunciar que, dins el Pla d’Acció 2030, l’objectiu era que a Sant Cugat hi hagués un total de 1.857 pisos de lloguer protegit, el que suposava un 5% del total dels habitatges construïts al municipi. Al percentatge a la UE s’enlaira, amb dates d’aquest any, fins a un 9,3%. Així doncs, encara estarem el 2030 a mig camí, es miri com es miri, molt lluny, d’assolir el nombre d’habitatges públics europeu destinats a lloguer.

D’aquests 1.857, Promusa ja en tenia construïts 459, sent la previsió la construcció de 1.087 pisos més i que promotors públics o privats en fessin 311 més pel seu compte per completar el parc d’habitatges promès.

L’any 2018 es van destinar, dins el pressupost municipal, 12 milions d’euros per la creació d’habitatge públic dins del període 2018 – 2023.

Quines han estat les actuacions fetes per l’Ajuntament fins ara? Quins són els projectes més emblemàtics?

Aquests darrers dies hem vist a les notícies locals l’escàndol del projecte “Ragull Centre”, una promoció urbanística que té un clar beneficiari, els Laboratoris Ferrer. Hem tornat a les polítiques urbanístiques dels anys 80? Me’n recordo de les explicacions que justificaven la sortida a borsa d’una famosa, en aquells anys, immobiliària. Un dels actius que, explicaven, justificava el seu preu de sortida a borsa, era comptar a un “ojeador” que detectava els terrenys a punt de ser requalificats, fet que els permetia comprar a preus molt baixos terrenys que després tots sabem quin ús i profit en tenien.

En el nostre cas, sembla que tornem a viure una requalificació de sòl industrial que no té massa justificació, havent-hi altres pastilles on poder edificar habitatge protegit.

Si són només 72 habitatges de protecció oficial, paga la pena requalificar aquest sòl industrial?, no hi ha altres al municipi que no signifiquin sacrificar sòl industrial? I, de ser necessari, per què aquest i no d’altres? Per què aquest amb un impacte urbanístic tan revolucionari?

Però, l’actual consistori no en té prou amb el projecte de Ragull Centre, ara ha vist com una “oportunitat” la compra del CPA (Centre Popular Andaluz), per ubicar-hi “serveis municipals”.

Són aquestes les prioritats de l’ajuntament? Al mateix CPA confessa que han rebut ofertes privades per 800.000 € per l’edifici. És que l’Ajuntament apujarà el preu de mercat? Per “ubicar serveis municipals”? No en tenim prou amb els que ja tenim? És necessari un ajuntament tan faraònic?
Per cert, Ja s’han cobrat les ajudes de 197.807 € que el mateix ajuntament va donar al CPA per la remodelació de l’actual local l’any 2015?

Segons sembla, tant en aquest cas com amb el del Ragull Centre hi ha interessos que no s’acaben de veure tot clar.

Està clar que necessitem habitatges protegits com també està clar que aquest ajuntament i els darrers només saben donar pals de cec perquè no tenen cap mena d’estratègia a mitjà i llarg termini per solucionar aquest problema i que sols saben utilitzar operacions poc transparents per llençar contínuament cortines de fum.

Per cert, el comú denominador dels antics consistoris i de l’actual és el PSC, el seu tinent d’alcalde ha dit: “que culmini com més aviat millor” tenen pressa i que “els diners els tenim” (els nostres i si no ja ens apujaran un altre cop els impostos, que d’això, sí que en saben).

Tinguem clar que això va d’interessos.

Martí Pachamé (@PachameB) és membre de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat