És fàcil caure en la creença que els símbols que onegen d’alt dels edificis que ens representen a tots són mers draps, teixits pintats de variats colors que no tenen altre fi que ser-hi allà per complir una legislació (aprovada democràticament, per cert). El següent pas, i un estadi superior a l’anterior, on aflora una veritable incongruència moral i alhora de soscavament inclús de la més lliure autodeterminació individual de cada individu, és creure que només uns símbols són legítims i purs com per atorgar-se la representació dels individus i que per contra hi ha altres que deuen ser destruïts, per molt que també representin persones, idees o sentiments. Tot sota la creença superior que hi ha pertinences més legítimes que altres.
No és res més lluny del que entén la nostra alcaldessa de Sant Cugat, la seva acció de retirar les banderes de l’ajuntament, mentre permet que la ciutat cada cop estigui més plena de pintades d’Arran i de les JERC i de símbols unívocament independentistes. Això mostra un cop més quin és el respecte real que té per tots aquells altres conciutadans seus que també veuen en els símbols que ella retira la seva cultura, la seva història i la seva manera de ser.
I no ens confonguem, l’amor per la terra on hem nascut, la joia d’allò que antecedents nostres han aconseguit o la història compartida per un col·lectiu, són mereixedores del més profund i purs dels respectes. Aquells símbols que per contra destaquen com a virtut la diferència i la superioritat moral vers el conciutadà només són generadors d’odis i rancors. Com deia Richard Aldington, el patriotisme és el sentit generós de la responsabilitat col·lectiva, mentre que el nacionalisme és el gall jactanciós en el seu propi corral.
Recuperem allò que ens representa a tots i per noblesa ciutadana diguem: “Alcaldessa, torni a representar als seus veïns, els hi deu.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
