Confesso que, després de mig mandat com a representant dels ciutadans de Sant Cugat, no deixa de sorprendre’m la frivolitat amb la qual alguns polítics locals i mitjans gestionen uns moments tan importants com els que estem vivint.
En el moment d’escriure aquest article, més d’1.600 empreses han abandonat Catalunya i un 50% dels més de 4.700 milions de € de les aportacions anuals d’aquestes empreses a la nostra CCAA en concepte d’Impost de Societats, descansen ja a l’altre costat de l’Ebre.
Llegeixo que des de fa més d’un lustre els nostres 1,68 milions de jubilats cobren unes pensions que la nostra CCAA no pot sufragar íntegrament: segons les últimes dades del 2016 (bastant millors que les que ens esperen en el 2017), les aportacions socials dels treballadors catalans cobreixen amb prou feines el 79% de les pensions dels nostres majors i necessitaven la solidaritat de la resta d’Espanya per rebre la totalitat d’aquestes.
Els vols comercials provinents de les primeres capitals europees han minvat considerablement en el nombre de passatgers i les farmàcies subministren més ansiolítics que pastilles de Ibuprofè, la panacea del segle XXI.
Mentre la ciutadania i els seus diners fugen espaordits de Catalunya, alguns s’encarreguen de malgastar el temps i els diners públics en debats i discursos de bar encoratjats per mitjans incendiaris. Al cap i a la fi, el nostre treball consisteix a fer política, no a jutjar ni a sentenciar a ningú des d’un consistori municipal. Per sort (encara) existeix la separació de poders que és en el que creiem els demòcrates de debò. La llei sempre serà la garantia davant els polítics que pretenen imposar les seves idees i que no respecten als que pensen diferent.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) és Portaveu del Grup Municipal de Cs a Sant Cugat
