Un dels patrons més comuns en moltes ciutats és l’incivisme present en carrers, parets, portals i jardins dels municipis. Guixades a les parets, destrosses en el mobiliari urbà, deposicions canines en la via urbana o residus de qualsevol tipus fora dels dipòsits reservats per a la seva contenció són alguns dels exemples.
De vegades l’incivisme pot ser una mica més subtil i poc perceptible per a la majoria dels ciutadans excepte per als col·lectius afectats; des de la invasió de places de pàrquing reservades per a persones amb alguna discapacitat, l’ocupació de propietats públiques i privades, el soroll a altes hores de la nit, l’abandonament d’animals de companyia o la simple negació d’un seient reservat a persones d’edat avançada.
Últimament és tendència, potser per les dates estiuenques que conviden a la renovació, el fet de deixar els mobles vells abandonats al costat dels contenidors d’escombraries, cosa que provoca incomoditats als transeünts que es veuen obligats a esquivar els estris antics en el seu trajecte per la vorera. I és que a cas, el ciutadà desconeix que existeix a Sant Cugat un servei específic gratuït per a la recollida de voluminosos a domicili? Desconeix també el ciutadà les ordenances que regulen la convivència a la nostra ciutat?
Si és així, alguna cosa malament s’està fent des dels ajuntaments.
Les solucions per evitar aquests actes incívics són variades i dependrà de cada govern municipal aplicar-los a les seves ciutats. Les campanyes informatives, l’habilitació d’espais específics, l’aplicació de multes dissuasives, l’adequació de les ordenances a les necessitats efectives de la ciutat, la vigilància preventiva, la regulació de les activitats… són algunes de les opcions, fins i tot combinades, per evitar els actes incívics que afecten de forma considerable a la convivència de la nostra ciutat.
Però no ens equivoquem. Pretendre que l’ajuntament posi remei a aquesta situació a través de mesures unilaterals sense la col·laboració dels ciutadans és com escombrar en el desert. La participació activa dels ciutadans per informar i conscienciar als seus propis veïns de les eines al seu abast és fonamental per obtenir uns resultats que harmonitzin la convivència a la ciutat. Al mateix temps aquesta informació ciutadana ha de retroalimentar a l’ajuntament, posant-la al servei de la comunitat.
En la meva humil opinió, l’ajuntament hauria de començar a aclarir la seva estratègia per combatre als incívics evitant la confusió que actualment regna en el nostre municipi i que provoca desavinences en amplis sectors de la població. El barri de Sant Francesc és un clar exemple de perjudici als veïns per les ambigües polítiques municipals.
Des del grup municipal de C’s fa temps que hem habilitat uns horaris d’atenció al ciutadà que units a la nostra presència en tots els consells de barri ens permet ser receptors d’una petita part de les queixes dels veïns amb les quals treballem per posar-los remei. La resta de denúncies ciutadanes que entren per instància en el servei d’atenció a la ciutadania se les guarda l’ajuntament, com a “oro en paño“, censurant el seu accés als grups municipals aliens al govern.
La informació pública ha de ser accessible a tots els partits del consistori si volem poder aportar solucions als nostres conciutadans. També des de l’oposició.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) és Portaveu del Grup Municipal de C’s a Sant Cugat
