Després de la discussió que es va generar en el Ple de l´EMD, dijous passat 31 d’Abril, sobre la moció de les cases ocupades il·legalment en Valldoreix presentada conjuntament per CIU/ACTUEM i CIUTADANS i després de constatar que actualment existeixen 16 immobles en aquesta situació al nostre territori, m’agradaria utilitzar aquestes línies per poder aprofundir en el tema.
Sense entrar al debat de la llibertat personal de cada individu i amb el benentès que la seva manera de viure, de vestir, de pensar… m’és aliena completament però ho accepto igual que ells han d’acceptar la meva.
Quan un individu, en aquesta societat en la qual vivim, compra una casa, entra en una sèrie de registres administratius i policials comuns per tots i dels quals ningú pot inhibir-se per cap motiu. D’altra banda amb la propietat que adquireix, s’obliga a pagar una sèrie d’impostos que són també comuns a tots els ciutadans i com no, a pagar els serveis que t’ofereixen les companyies privades per poder proveir-te d’aigua, llum i gas.
I a més, si vols tenir una mascota aquesta també genera una sèrie de despeses com un xip, vacunes i desparasitació. I sobretot ensenyar a la teva mascota a conviure amb l’ésser humà o sigui educar-ho.
Tot el que he enumerat entra dins de la llei ens agradi o no.
Si ens agrada doncs l’obeïm i si no, s’obeeix igualment però es protesta i se’ls exigeix als nostres legisladors que la canviïn perquè des del carrer es considera una llei injusta, inhumana o simplement obsoleta.
Aquest és el camí.
I ara passaré a explicar el criteri que tinc sobre el moviment okupa (a partir d’ara per estalviar paraules ho esmentaré com MO) i tot el que vaig aprendre sobre aquest el dijous passat. Em van argumentar que el moviment okupa és un moviment molt digne com si els que estem en contra no ho fóssim, que majorment el MO ho formen gent que prové dels desnonaments i mileuristes, que els integrants del MO no són lladres, que els seus gossos borden com els dels altres i que estan molt organitzats en l’àmbit europeu per saber on hi ha cases ocupades pel MO i les dificultats que hi ha a cada ciutat, municipi o país amb la policia, amb l’administració o amb els veïns. Això últim és el que vaig aprendre i em va deixar completament ko.
Certament és possible que part de les afirmacions siguin veritat, però també hi ha unes altres que hauríem de tenir en compte. Algunes d’elles serien que no es regeixen per les normes de la societat occidental en la qual vivim i que acceptem per poder conviure en pau sense que això es converteixi en el farwest ( deixo constància que actualment hi ha segons quines coses d’aquesta societat en la qual vivim que m’avergonyeixen profundament) , que solament una petita part d’aquest moviment pertanyen a famílies o persones en risc d’exclusió social, que constantment es relaciona al MO amb alguns grups antisistema, dels quals hem vist actuacions en els mitjans de comunicació i que moltes vegades darrere d’aquest tipus de grups s’han amagat actituds menys reivindicatives i més delictives.
Pel que fa a la meva experiència personal, que reconec limitada, haig de dir que cada vegada que m’he travessat al carrer amb algun dels veïns de les cases ocupades han estat tan correctes com qualsevol altre veí amb el qual em pugui creuar. Intercanviant amb ells algunes frases educades quan hem coincidit passejant als nostres gossos, m’ha sorprès advertir que aquí en Valldoreix hi ha okupes de múltiples nacionalitats i entre ells pocs són catalans. Però enfront de l’educació social que es genera en aquestes breus trobades estan les queixes dels veïns i n’hi ha i aquestes són importants i justes. Perquè no oblidem que aquests okupes són veïns d’algú i aquest tenen un dret legítim a queixar-se. Igual de justa és la facultat legal que posseeixen els propietaris d’un immoble a demanar ajuda i auxili a l’administració per protegir els seus drets i recuperar la seva llar.
Accepto que quan algun petit grup ha envaït algun immoble desocupat i en estat lamentable, que pertany al patrimoni municipal per fer d’ell alguna cosa útil, he mirat cap a un altre costat pensant que possiblement aquests Okupes els li traurien més rendiment a aquest edifici que el que li treia l’administració. També crec que tot individu té dret a un sostre i que l’administració hauria de proveir-li-ho o facilitar-li-ho. Excloent el dret més essencial per a mi que és el de protegir la vida humana, que m’expliquin per què és més important el que uns individus entrin il·legalment en una propietat que el dret dels amos d’aquesta propietat a protegir-la de qualsevol acte de vandalisme.
No entenc que aquests grups que tant demonitzen a la societat en la qual tots vivim, s’aprofitin d’ella i de les lleis que la regeixen per obtenir uns drets en detriment de la resta. O per què aquesta societat que està a anys llum, o hauria de ser-ho, de la Llei del Més Fort, accepti complaguda l’extorsió a la qual la sotmeten aquests grups.
I subratllo la meva profunda creença en la llei que estipula que qualsevol persona té el dret a un habitatge.
Moltes gràcies.
Comunicació C’s Sant Cugat
sant.cugat@ciudadanos-cs.org
