Ja ha passat més d’un any de l’inici oficial de la pandèmia de la Covid-19 i, gràcies a les vacunes sembla que ja es pot començar a veure el final d’aquest túnel fosc i inacabable de la crisi sanitària. Encara no podem cantar victòria perquè queda molt per fer. Tan sols un petit nombre de conciutadans han pogut accedir, a hores d’ara, a la tan esperada vacuna, tot esperant que en les setmanes vinents arribin des d’Europa un nombre suficient per aconseguir la immunitat grupal tan desitjada per tots.

El que no està tan clar és que la crisi econòmica derivada de la sanitària tingui tan ràpida solució. El govern s’agafa a un clau roent pensant que, tard o d’hora es reprendrà l’activitat econòmica, el turisme retornarà i el consum també, donat els elevats nivells d’estalvi que s’han generat durant tot aquest període pandèmic.

És cert, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat que la taxa d’estalvi al final del quart trimestre del 2020 era del 19% i que això significava una variació de més de 7 punts respecte a les mateixes dades del trimestre de l’any anterior. Estem parlant que en el quart trimestre l’estalvi generat per les llars i les institucions sense ànim de lucre va pujar fins als 37.713 milions d’euros y que això suposa un 56,38% més que el mateix període de l’any anterior.

Aquestes dades són molt positives perquè en el moment que s’aixequin les restriccions és molt probable que hi hagi un increment important de les taxes de consum al nostre país.

El que no és tan positiu és la brutal destrucció de teixit productiu, comercial i industrial que també hem patit en el mateix període. PYMEC parlava fa uns mesos que s’estimava que més d’un 30% de les pimes catalanes tancaria aquest any. Es calcula que a tota Espanya hauran tancat més de 207.000 empreses i uns 323.000 autònoms, el 10% del total.

Catalunya ha estat en el 2020 la comunitat autònoma on ha crescut més l’atur amb un total de 537.900 aturats, un 31,56% més en comparació al darrer trimestre del 2019, això són 132.100 aturats més en el 2020 i que situa la nostra taxa d’atur en el 2020 en el 13,87% lluny del 10,45% que teníem l’any 2019.

L’atur juvenil actual és una xacra que condemna a tota una generació a la precarietat, l’absència d’expectatives i la impossibilitat de viure una vida plena i normal integrada a la societat. La taxa d’atur a Catalunya ha estat l’any 2020 la pitjor dada en els darrers 5 anys, assolint un 27,3%, sent la pitjor franja d’edat la situada entre els 16 i els 24 anys que puja fins a un 38,1%. Per molta gent les administracions han fet tard.

Són dades que no ens podem permetre de cap de les maneres.

Totes les administracions han de col·laborar d’una forma directa i decidida per reduir els efectes negatius de la pandèmia sanitària i la més propera i la que coneix millor la situació de la gent és l’administració local i l’instrument són els pressupostos.

Ara ve el moment en què hem d’estar al costat dels que han patit en silenci els efectes de les restriccions, al costat dels que han portat sobre les seves esquenes, en solitari, el pes de les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

No els podem deixar sols més temps.

Martí Pachamé (@PachameB) és membre de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat