Comença l’any i nous núvols negres es perfilen sobre el teixit comercial de Sant Cugat.
A l’endèmic problema de la dispersió de la població en un terme municipal molt extens, al constant increment dels preus de lloguer i més recentment l’efecte dissuasiu de la implantació de les noves zones d’aparcament de pagament (zona verda i blava), ve ara a sumar-se una nova càrrega.
A la ja llarga llista de càrregues fiscals, se suma ara el recàrrec de l’IBI, al qual hauran de fer front els comerços a causa de la integració tarifària de Sant Cugat en la Zona 1.
Està molt bé parlar d’alternatives de mobilitat, de comerç de proximitat, de comerç de qualitat…, etcètera, però tot comerç, perquè sigui viable i s’integri en el teixit social i econòmic de la ciutat, amb l’interès que això comporta per a tots, deu poder ser rendible.
L’equip de govern no sembla ser conscient de les dificultats a les quals fa front el comerç local i fa oïdes sordes a les queixes que s’eleven des del col.lectiu. Descens de la clientela, poc suport a la dinamització comercial, elevada càrrega impositiva, complexitat i lentitud en els tràmits, dificultats per a la càrrega/descarrega, repartiment…., són queixes habituals entre els comerciants i en gran manera causa de l’alta rotació que sofreixen els projectes comercials en el nostre municipi.
L’equip de govern hauria de ser conscient que el comerç local no pot suportar sobre la seva esquena tanta càrrega, i hauria de treballar per a aportar solucions i no per a crear nous problemes.
Si no cuidem del nostre teixit comercial, Sant Cugat serà en un futur pròxim una ciutat morta, relegada al paper de ciutat dormitori.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) és Portaveu del Grup Municipal de Cs a Sant Cugat
