No sé si posar-me a escriure un article sobre qualsevol dels temes que són d’actualitat a Valldoreix, per exemple la moció que presentaré al proper ple sobre fibrociment i que sota el meu parer seria una banalitat tal com estan les coses, o atacar de directament i escriure les meves reflexions sobre com incideixen els esdeveniments de les últimes setmanes a la meva feina com a vocal de Cs a l’EMD de Valldoreix.
Per posar-ho en context, el que les canonades d’aigua potable a Valldoreix, en una gran proporció, continguin amiant, no és banal sinó molt important, però comparat aquest problema amb l’actualitat en què estem completament submergits, una miqueta si que ho és.
Jo crec en la llibertat d’expressió i que aquesta ha de ser proporcionalment equidistant entre vostè i jo i garantida per a tots dos. També tinc un profund respecte per a la justícia i la democràcia, aquestes creences em fan ser respectuosa amb les idees de qualsevol persona, encara que em facin mal o m’entristeixen, i si les comparteixo molt millor. Per això quan el Sr. Puig va signar un manifest en favor del referèndum jo ho vaig acceptar i vaig considerar que tenia la llibertat de fer-ho perquè estem en un país democràtic.
Més endavant és va anul·lar la Junta de Portaveus, després d’ajornar-la, i el Ple de l’EMD a petició de la CUP. Els representants de la CUP com a membres de l’oposició al ple poden demanar el que considerin necessari o convenient, tenen la llibertat de fer-ho perquè els protegeix l’estat de dret. Per descomptat els vocals del govern tenen la mateixa llibertat per prendre les mateixes decisions i el president, l’únic amb la capacitat d’anul·lar la convocatòria, també la té. I a mi em pot agradar més o menys aquesta actitud, la puc compartir o no, però respecto la capacitat que els donen les institucions democràtiques per fer-ho.
I ara parlaré dels sentiments que tinc des de diumenge passat: alguna vegada han sentit com se’ls trencava el cor? Doncs a mi se m’ha estripat. Han sentit una pena i una tristor que pinta tot el fas de gris i cendra? Doncs a mi m’ha passat. T’has quedat parada mirant sense entendre què passava davant dels teus ulls? Doncs jo estava petrificada.
Jo he de reflexionar profundament per saber què estic fent i què vull, i espero que vostè que m’està llegint també ho faci, però sobretot ho hem de fer amb la calma, el seny i l’honestedat que ens ha caracteritzat sempre als catalans
Susanna Casta és vocal de Ciutadans a l’EMD de Valldoreix
sant.cugat@ciudadanos-cs.org
