Fa cosa d’un any i mig es va aprovar per unanimitat (sí, he dit unanimitat) la proposta de Ciutadans de lluitar contra el mosquit tigre amb una mesura ecològica, que en honor a la veritat, gaudia d’un component d’innovació i a l’hora de cura amb el medi ambient molt important. Es va proposar combatre a aquest maleït veí nostre amb el que és el seu depredador natural, el ratpenat.
No ha sigut fins fa dues setmanes (després de 18 mesos de l’esmentada aprovació) que la mesura ha començat a implementar-se a Mira-sol on s’hi han instal·lat caixes nius pels ratpenats. No obstant això, de moment l’ajuntament està restringint la mesura a la zona de Mira-Sol deixant que la resta de les zones de Sant Cugat no gaudeixin d’aquesta defensa natural.
Per una part, la situació que ens ateny és un d’aquells clars exemples, de com la política i en aquest cas el govern de la ciutat, pateixen el que en economia es diria “incentius perversos” o “free riding” i que jo ho definiria com un desajust entre el que els ciutadans necessiten i en el moment que ho necessiten i quan a l’administració li va bé aprovar-ho i executar-ho.
El quid de la qüestió ve definit per fets objectius. Obtenir unanimitat és signe de la necessitat de dur a terme una política que abraci a la totalitat de la població i per això és necessari i imprescindible que aquesta mesura s’expandeixi per les altres zones de Sant Cugat on el mosquit tigre també és un problema.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
