Fa uns dies vaig tenir el privilegi d’assistir a l’exposició d’un grup d’alumnes de l’institut Arnau Cadell sobre com resoldre un problema real relacionat amb el món animal que patrocina First Lego League en el desafiament d’aquest any “Animal Allies”.
Aquests joves que no tenien més de 15 anys han aconseguit el que molts adults no aconsegueixen, que és donar una idea, la qual a mi em va semblar notable, per intentar solucionar un problema real que s’està vivint a Valldoreix ara mateix i que a més està relacionat amb els animals.
Quin és aquest problema? Preguntaran molts de vostès. Doncs un que va sortint a la premsa del municipi ja fa temps, un problema que des d’alguns partits polítics hem denunciat moltes vegades i gairebé sense esperança (fins ara).
Els SENGLARS, aquest és el nostre problema, el qual ja no només existeix en les nits fosques sinó a plena llum del dia i molt a prop del nucli urbà.
Doncs aquests nois, amb molta serietat, es van plantejar el problema des d’un vessant ben diferent del que s’ha vist fins ara, és a dir, castració, mort, esterilització … i algunes altres barbaritats, doncs bé, com deia, ells van agafar el problema i li van donar la volta. Suposo, perquè no sé quin va ser el seu procés mental, que van escollir pensar en positiu i en comptes d’aniquilar van decidir que potser donant-los allò que els motivava a baixar al nucli urbà aconseguirien una solució i els animals es quedarien en el seu hàbitat natural.
De què parlem? Doncs d’una cosa tan bàsica com el menjar. Sense entrar en més detalls, ja que si a vostès els interessa poden posar-se en contacte amb l’AMPA de l’Arnau Cadell, la solució que aporten aquests nois és donar-li a l’animal allò per què es desplaça, que, no ens equivoquem, és pel mateix que ens desplaçaríem els éssers humans si la fam premés.
L´aliment i si pogués ser un plat “gourmet”, doncs millor. Donin-los als senglars tòfones, aliment deliciós i ja veuran vostès com passen dels humans i els seus menjars “basura” i es queden tan contents en el seu hàbitat.
No em diguin vostès que no és una idea original, assenyada, deliciosa (pels senglars) i respectuosa amb qualsevol tipus de vida, no només la humana sinó també l’animal. Per què no ens equivoquem, caçar per menjar es pot admetre, caçar per esport no i caçar perquè a ningú se li ocorre una idea millor doncs tampoc (i més quan hi ha gent que està tenint-les de tan bones) Així que escoltem als joves que són els que han d’administrar el món d’aquí a uns anys, anem acostumant-nos, d’acord?
I ja que estem parlant d´animals i encara que no sigui un tema de Valldoreix, explicaré un fet que ha succeït i que ens influenciarà d’una manera tan positiva i serà tan important per a la nostra societat i la canviarà tan profundament que com deia l´Alfonso Guerra “no nos conocerá ni nuestra madre”. Aquest canvi tan profund vindrà de la mà de la reforma de la llei perquè els animals deixin de ser coses i els considerem éssers que sentin. Per fi i benvinguda sigui!!!!.
Per unanimitat, quelcom insòlit i sense que sembli que es pugui tornar a produir, tots els diputats de l’hemicicle han votat a favor de la reforma del Codi Civil en matèria animal, una proposta que els ha arribat des de la societat civil i que gràcies a Déu, Ala, Buda, el karma o en el qual creuen vostès, els polítics han tingut a bé escoltar i dur a terme.
Va ser Ciutadans el que primer es va fer ressò de la proposta i seguidament la va treballar amb les associacions que l’han promogut durant anys, que han buscat signatures i que sense descans han pressionat a tot el que se’ls posés per davant per ser escoltats.
I per fi es va fer realitat, les nostres mascotes ja no són coses sinó éssers que senten igual que els éssers humans, o no han vist a un animal patir o alegrar-se? I si han tingut la desgràcia de veure com funciona un escorxador no farà falta que els detalli el patiment immens que es produeix entre aquestes parets. En aquests moments no sé exactament si la reforma recollirà també els drets dels animals que no són considerats mascotes.
L’única cosa que puc fer des d’aquí és agrair amb humilitat l’excel·lent treball que han fet aquestes associacions.
Moltes gràcies.
(entre el moment que vaig acabar d’escriure aquest article i el moment de publicar-ho als nois de l’Arnau Cadell els han concedit el premi a l’emprenedoria del First Lego League, FELICITATS A TOTS PER UN PREMI QUE US MEREIXEU, PEL VOSTRE TREBALL, DEDICACIÓ I INQUISITIVA INTEL·LIGÈNCIA (-: aplaudiment sord:-)
Susanna Casta és vocal de Ciutadans a l’EMD de Valldoreix
sant.cugat@ciudadanos-cs.org
