«La masoveria és un antic sistema d’habitatge segons el qual, el propietari d’una finca atorgava el dret a viure a la seva propietat a una persona o família a canvi de treballar les terres i cedir-li un percentatge de la collita i/o del bestiar. De vegades, propietari i masover vivien en la mateixa finca però en cases separades, d’altres, el masover vivia en exclusiva amb la seva família a la finca per garantir el seu manteniment, a més de treballar les seves terres. A Catalunya es va practicar molt entre els S. X- XV.»
Hem d’entendre sempre que l’administració ha d’obtenir beneficis per invertir-los en serveis i projectes per a la ciutadania, una administració ben gestionada i pròspera podrà cobrir molt millor les necessitats dels ciutadans. Per això els pisos que es construeixen en el sector públic no han de vendre’s, han de llogar-se perquè la propietat dels mateixos estigui sempre en mans de l’administració i així no disminuir el patrimoni municipal. Per descomptat els lloguers han de ser assequibles i s’ha de tenir una normativa rigorosa per accedir a ells. I seria convenient, i això és collita pròpia, que els inquilins no es perpetuessin en els habitatges sinó que l’ocupació fos dinàmica perquè l’Estat o l’Administració Pública ha d’ajudar i cobrir les necessitats del ciutadà però mai s’ha de caure en el clientelisme.
Per això no és convenient que l’administració cedeixi habitatge públic a un preu comparativament més baix que l’habitatge que prové del sector privat perquè així l’única cosa que s’està fent és privatitzar el sòl públic sense cap benefici per a l’administració. Cada municipi té permanat el seu territori o sigui que conseqüentment té limitada la seva capacitat d’urbanitzar, si seguim així, transformant el sòl públic en privat, arribarà el moment en què molts municipis hauran esgotat el sòl urbanitzable i això suposarà que no tindran la capacitat de construir i donar el servei d’oferta d’habitatge públic que la societat necessita.
I sé que és difícil canviar la nostra filosofia en la qual sembla que és millor carregar tota la vida amb una hipoteca que ens ofega, de la qual els únics beneficiaris són els bancs, envers d´un lloguer sostenible que ens faciliti la vida.
Un mètode que em va semblar molt atractiu en llegir sobre ell va ser el de la masoveria urbana, ja que vaig entendre que és una idea que ben gestionada pot ser molt interessant.
Avui dia la masoveria urbana és un mètode que algunes associacions i municipis estan engegant per ajudar a pal·liar la dificultat de l’accés a l’habitatge d’una part de la societat o per donar resposta als nombrosos desnonaments que s’estan produint. Per això, la masoveria urbana és un mètode que donaria solució a una part de la demanda que hi ha actualment.
Si ens posem a pensar, això és una solució que resoldria alguns dels problemes que hi ha, ja que es donaria sostre a un particular nombre de persones que estan preparades per a aquest tipus de lloguer i moltes de les cases buides per diverses causes tindrien inquilins que cuidessin d’elles i les reconstruïssin. És un bon mètode però desgraciadament no s’estén amb suficient rapidesa i això és culpa, crec jo, de l’administració. Aquí a Sant Cugat del Vallés és Promusa la que s’encarrega d’informar sobre aquest mètode a les parts interessades però no participa de la gestió del mateix. Els propietaris d’aquests immobles no se senten segurs amb un mètode que per a molts d’ells té una manca de legalitat i a més confonen als inquilins, joves la major part d’ells, amb integrants del moviment Okupa. Gens més lluny de la realitat. Tampoc els inquilins estan massa còmodes perquè no saben la despesa que els suposarà habilitar la casa o com fer-ho, o si han de pagar els impostos o les taxes de la propietat, que segur d’habitatge seria necessari o les despeses mensuals. Per això, si l’administració fos part integrant del contracte com a mediadora i executora, els donaria a ambdues parts més seguretat jurídica.
Seria una idea a tenir en compte, el fet que l’administració convencés als propietaris d’aquestes cases o pisos que els cedissin temporalment l’ús de la propietat a canvi d’estar exempts de pagar impostos per la mateixa. Amb això s’aconseguiria que l’administració tingués una borsa d’habitatges amb un lloguer baix i estic segura que aquest tipus d’habitatge sota aquestes condicions seria atractiu per a alguns col·lectius. Altres casos a tenir en compte són les d’aquelles persones majors que viuen soles en cases o pisos que no poden atendre ni econòmicament ni físicament o les cases/pisos que estan buides i que són propietat d’algun banc o les que estan embargades o eternament en venda. En definitiva, hi ha molts casos en els quals, jo crec, l’administració hauria d’entrar per prendre part activa i utilitzar els seus recursos i arribar a tractes individualment amb els propietaris i transformar aquests habitatges, alguns sense ús o inútils, unes altres amb propietaris que necessiten ajuda, en actius socials gestionats per l’administració.
Barcelona Sostre Civic és una entitat que ha assessorat a molts joves en aquest tipus de projectes i compta amb deu anys d’experiència en nous usos de l’habitatge.
Podríem intentar una experiència pilot aquí mateix a Valldoreix aprofitant la baixa densitat de població i reinventar un sistema de masoveria urbana gestionat per l’EMD.
Així mataríem «dos pájaros de un tiro», donaríem inici a un nou sistema per oferir habitatge amb la masoveria urbana gestionat per l’administració de l’EMD que sumat als metres quadrats d’habitatge públic que es podrien construir en diferents punts del territori, enviaria directament i definitivament a la paperera el projecte per a la construcció de pisos que hi ha destinats en l’estació.
Susanna Casta és vocal de C’s a l’EMD de Valldoreix
sant.cugat@ciudadanos-cs.org
