La finalitat dels sistemes populistes és simplificar les coses i evitar les explicacions incòmodes. Als drets inherents que té l’individu (com la vida o la llibertat d’expressió) hi ha altres drets que es concedeixen amb la mediació dels governs: l’educació, la sanitat, el benestar social … El que ningú explica és que, per generar aquesta riquesa i repartir-la entre els beneficiaris és necessari crear-la primer i treure-li a una part de la població per compartir-la amb una altra.
És part del treball del govern facilitar la creació de la riquesa i explicar d’on venen aquests recursos, de la mateixa forma que revelar als ciutadans que una major cessió d’aquesta riquesa no implica un increment dels drets individuals sinó dels drets col·lectius. Cada dret que tenim els ciutadans implica una obligació d’una petita o gran part de la població amb, a vegades, cap retorn perceptible de la inversió. Per això és fonamental que els governs expliquin aquestes premisses als ciutadans.
Si els governs no s’aproximen als ciutadans ni els eduquen sobre el nostre sistema governamental, ens arrisquem a l’aparició de l’anomenat “populisme”. Al llarg dels anys he llegit diferents definicions d’aquesta xacra i la que, en la meva opinió, millor la descriu és: “La drecera per on juguem amb les passions, il·lusions i ideals de les persones per prometre el que és impossible aprofitant-se de la misèria de la gent, deixant fora tota raó i la lògica en la presa de decisions”.
L’única manera possible d’eliminar el populisme és mitjançant el coneixement mateix de les nostres institucions i les seves competències (el Senat, el Congrés, els Ajuntaments, les Diputacions, els Parlaments …), les lleis fonamentals (la Constitució, els Estatuts Autonòmics) i el seu significat dintre del nostre sistema governamental. Estic segur que des de l’educació del ciutadà i el coneixement profund del règim democràtic es poden crear corrents critiques i constructives per millorar qualsevol govern.
Com ja es va poder veure en l’última campanya electoral, en la política ja no s’utilitza el debat constructiu, la lògica, l’intercanvi d’idees o el respecte pels arguments a canvi d’insults, mentides i difamacions per part de partits populistes que estimulen les baixes passions. Tenim interès per totes aquestes tècniques en lloc d’entusiasme per les propostes sobre educació, salut, o benestar social.
El populisme, llegia, “ama tanto a los pobres que los multiplica” i és cert que, com pitjor els hi va als ciutadans, més sorgeixen els populismes i els messies salvadors de la pàtria: la multiplicació de la misèria, multiplica el seu arri en la societat. Parlar de Veneçuela, la dictadura comunista cubana, la república de Companys o la dictadura franquista com a referència d’un sistema democràtic de govern és insultar la memòria de tots aquells que van lluitar per tindre una societat avançada, amb tots els seus defectes i virtuts que tenim avui en dia a Espanya.
El discurs simplista de “tú estás mal porque otro está bien” és buit i ple de ressentiment cap a gent que, en molts casos, fa esforços per arribar a final de mes (m’agradaria recordar que quasi el 80% dels llocs de treball a Espanya els generen els autònoms i les PYMES). Darrere d’aquest odi i rancor cap a alguns col·lectius, s’obvien solucions i propostes perquè tots estiguem bé. No ens enganyem, el benestar social i els assoliments socials han d’anar a la par amb l’existència d’un Estat de Dret, institucions independents i una seguretat jurídica que protegeixi tant l’individuo com als generadors de llocs de treball.
Països o moments històrics on el col·lectiu arrabassa sense pietat els drets individuals als ciutadans a favor d’un líder messiànic capaç de, amb un discurs buit i sense contingut, resoldre tots els problemes del “poble” quan és precisament ell la causa de nous i devastadors mals: l’eliminació de la pluralitat social per a la seva homogeneïtzació, l’eradicació de les classes mitjanes i la substitució de les institucions per unes associacions controlades per ells mateixos.
Reescriuen constitucions i estatuts per adaptar-los a les diferents oligarquies d’una facció i afavorir al seu partit i la futura supervivència del mateix. Manipulen resultats electorals i les bases de qualsevol democràcia participativa per modificar els “errors” de les urnes. Amenacen, coaccionen i difamen a aquells que no els hi permeten obtenir els seus objectius de supervivència que res tenen a veure amb el benestar comú.
Sí, efectivament, el nacionalisme també és populisme. El pitjor de tots.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) es Portaveu del Grup Municipal de C’s a Sant Cugat
Twitter: @Cs_SantCugat
Facebook: Ciutadans Sant Cugat
E-mail: sant.cugat@ciudadanos-cs.org