Gairebé cada ciutat insigne té unes torres bessones que la identifiquen i que ornamenten centenars de postals representatives d’aquesta.
Potser les més tristament conegudes són les de Nova York, però hi ha també famoses a Singapur, Dubai o París.
Més a prop nostre tenim les torres MAPFRE i l’hotel ARTS que, tot i no ser idèntiques, són visibles des de qualsevol punt de la ciutat, i fins i tot, són el primer referent de Barcelona quan aterres a l’aeroport de El Prat.
Per això, Sant Cugat, no podia ser menys.
El nou projecte urbanístic del barri de St. Francesc produirà dues moles d’uns 35 metres d’alçada que seran la nova empremta per a qualsevol viatger que s’aproximi a la ciutat. El projecte pretén donar lloc a 118 habitatges, a més de 300 places d’aparcament (cap d’elles pels veïns), un flamant centre comercial (en plena Zona de Baixes Emissions) i uns serveis públics que, de cap manera, inclouran una piscina municipal que aniria molt bé per a l’oblidada població del barri.
M’agradaria haver viscut la reacció dels partits ERC/PSC/CUP si aquest projecte hagués estat presentat al mandat anterior, sota el govern neoconvergent, amb la requalificació del terreny industrial i sota un pacte amb una gran farmacèutica: el soroll dels portaveus progressistes en esmolar les seves falçs faria trontollar els fonaments de l’Ajuntament.
I és que, d’un cop, el fet diferencial de Sant Cugat, paradís per a més de 90.000 persones, copiarà l’estampa d’altre tipus de ciutats veïnes on els monstres de maó determinen els barris humils d’aquells que no ho són. Terrassa, Sabadell, Badia del Vallès… De veritat és això el que volem per a la nostra ciutat?
Aldo Ciprian (@a_ciprian) es Portavoz del Grupo Municipal de Cs en Sant Cugat