“L’impost del qual viu u
n ajuntament”. Així definia l’IBI el regidor de Ciutadans Sergio Blázquez. En l’exposició d’aquest partit durant el ple dels pressupostos municipals es va mostrar l’interès de rebaixar aquest impost per tal que els ciutadans tinguin per fi una mica més de diners a les seves butxaques.
En una època de despesa creixent any rere any i d’endeutament en nivells històrics, el fet que un partit proclami la necessitat d’allò que és tan lògic com que els diners que els ciutadans guanyen fruit del seu esforç romanguin, en la mesura del possible, a la seva propietat és tot un acte, que si més no, requereix certa atenció i lloança. També perquè en tot l’espectre polític de la nostra ciutat gairebé cap partit s’ha atrevit a defensar semblants postures i si més no, aquells que havien de fer-ho, com Convergència, han demostrat que any rere any prefereixen engreixar les institucions amb el temps i esforç dels ciutadans privant-los d’aquell poder adquisitiu addicional, que no és gens menyspreable, que una possible rebaixa de l’IBI hagués pogut comportar.
En la mateixa intervenció, el senyor Blázquez exposa com aquesta falta de voluntat per part del partit al cap del govern de la ciutat, i suposadament de caràcter liberal, ve explicada per també la negativa de rebaixar l’enorme pressupost del gabinet de premsa de l’ajuntament, dels càrrecs de confiança o fins i tot en els mitjans de comunicació locals, que en un sentit objectiu es troben clarament sobredimensionats i sobre finançats. Per tot això, és normal que l’ajuntament presenti uns pressupostos que encara són un 5% més grossos que els de l’any anterior, notant-se una clara però vívida voluntat d’engreixar les institucions a costa de l’esforç dels santcugatencs.
D’altra banda, caldria fer esment al projecte de construir una nova biblioteca a Sant Cugat. Aquest projecte sona bé, temptador i interessant en un mig termini però d’una total i irresponsable conducta en l’actualitat. Qualsevol ciutadà sap de la importància que un poble gaudeixi de biblioteques municipals, però alhora sap que a Sant Cugat, i més després de la recent construcció de la nova biblioteca de Volpalleres, té coberta aquesta necessitat d’una manera prou notable.
Finalment, i com a punts en els quals posar-s’hi a treballar, sí que resulta profitós i alhora demostra un grau important de consciència ciutadana l’augment en les bonificacions dels vehicles híbrids i dels elèctrics per tal d’avançar cap a una vertadera qualitat ambiental de la nostra ciutat i sota la premissa que “qui contamini menys, pagui menys” i a l’inrevés. El fet de voler abaixar també la taxa de residus locals demostra l’interès de Ciutadans per tal de facilitar la recuperació econòmica dels comerciants, que són un dels sectors que més ha patit els efectes de la recent crisi.
Un cop més, queda patent que desgraciadament l’únic partit preocupat perquè allò que és dels ciutadans, s’ho quedin els ciutadans, ha estat Ciutadans, fent òbviament honor al seu nom. Nombrosos exemples hem vist en els darrers pressupostos, que no fan altra cosa que molts de nosaltres ens portem les mans al cap a l’hora de comprovar que la voracitat recaptadora de l’administració creix any rere any, com si és tractés d’un pou sense fons i sense que pràcticament es conformin veus crítiques contra aquest atac sobre el patrimoni dels nostres conciutadans.
Tenim el que votem, i per això gaudim d’un dels IBIs més cars del nostre país.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
SÍGUENOS EN :