Fa unes setmanes una desesperada família de Sant Cugat es va posar en contacte amb mi per explicar-me la seva situació d’extrema gravetat que els serveis socials del nostre ajuntament havien despatxat amb poc més que un copet a l’esquena: una greu malaltia degenerativa d’un dels pilars de la família havia incrementat els problemes en el nucli familiar on la crisi havia fet mossa portant a varis dels seus membres a l’atur i dilapidant els pocs estalvis familiars.
La primera reacció va ser posar de nou en alerta als serveis socials de la ciutat des de la petita però avantatjada finestra que ens brinda el ser un càrrec electe. Després de diverses setmanes intentant conèixer la resposta de la nostra administració, se’ns va negar fins i tot que hi hagués hagut cap reunió amb la família proposant una nova data per a una nova visita d’avaluació. Mentrestant, els dies i setmanes se succeeixen.
Tot i això hem seguit treballant en paral·lel amb organitzacions del tercer sector de la nostra ciutat. I sí, la resposta del tercer sector ha estat fulgurant després de setmanes navegant entre la inoperància i descoordinació de la nostra administració local.
Potser alguns, llegint aquest article, se sentin ofesos. Altres identificats.
Per a tots dos, confirmar que la nostra intenció no és buscar culpables sinó denunciar una situació que afecta els nostres veïns en risc d’exclusió, persones i famílies als quals no podem girar l’esquena.
Hem de buscar i prioritzar solucions, no biblioteques.
Aldo Ciprian (@a_ciprian) és Portaveu del Grup Municipal de C’s a Sant Cugat
