Aquest divendres passat ERC i JxCat amb l’abstenció de Catalunya en Comú Podem varen aprovar els primers pressupostos de les darreres tres legislatures.

Uns pressupostos que varen ser confeccionats sota les estimacions de creixement que es tenien la tardor de 2019, on el creixement esperat del PIB era de l’1,9% i la taxa d’atur esperada era de l’11%.

En la discussió de les esmenes a la totalitat, ja els hi vàrem dir que naixien obsolets. Les previsions al gener d’aquest any, ja havien minvat respecte a les del Govern, al gener ningú creia que s’assolís la fita de l’1,9% i ja es donava per bona una d’un 1,6%. Però és que la crisi sanitària ha trastocat completament les previsions econòmiques portant-nos a un escenari recessiu on l’expectativa és un decreixement del -8%, en el millor dels casos i una taxa d’atur propera al 20%.

En aquest escenari, els pressupostos són invàlids encara que ens diguin que els ajustaran mitjançant Decrets Llei. No presenten quina serà la política del govern, ja que ni les despeses són les que estan pressupostades ni els ingressos tampoc ho seran.

En aquest context, els pressupostos preparats pel Govern de la Generalitat anunciaven a tot arreu que suposaven un increment pressupostari de 3.000 milions.

El que no explicaven era que, aquest increment, ho era amb relació als pressupostos de 2017 i que, durant aquests anys, ja s’havien fet les corresponents dotacions pressupostàries extraordinàries i que, en realitat, respecte al 2019, el que es constatava era una reducció respecte al pressupost executat, el que realment es porta a terme.

Així doncs, els venuts com a pressupostos més socials no ho són realment, doncs encara no es recuperen els nivells assolits en despesa sanitària, educativa ni social del 2010, any en el qual l’ex-President Mas va portar a terme les retallades més importants de la història a Catalunya.

No tan sols això, sinó que, tal com vàrem denunciar al Parlament, aquests pressupostos destinen més recursos a l’Agencia Tributària de Catalunya, 83 milions, que a l’Esport (75 milions), més del doble en Acció Exterior (78) que a programes de finançament a barris PUOSC (20), pràcticament el mateix a Mitjans de Comunicació (propaganda governamental) 303 milions, que a Foment de l’Activitat Econòmica, 354 milions.

Aquest pressupost és anticíclic, perquè el que fan és apujar la pressió fiscal, s’apuja l’IRPF, s’apuja l’Impost de Successions i Donacions, es creen dos impostos nous, un sobre emissions de diòxid de carboni i un altre sobre l’emmagatzematge, transformació i transport d’energia elèctrica, telefonia i telemàtica. Hem de recordar que les empreses, si poden fer-ho, traslladen els impostos a preu, pel que qui probablement acaba pagant aquests impostos siguin, per descomptat, els consumidors.

En un moment en el qual cal prioritzar els ajuts a les necessitats sanitàries, que cal reforçar l’economia productiva per mantenir l’ocupació i la producció, que pensi en treballadors i empreses, en un moment que cal garantir la liquiditat per evitar que les empreses, especialment els autònoms i petites i mitjanes empreses, hagin de tancar; en un moment en el qual és necessari escollir molt bé on es destinen els recursos i no fer partir més a la ciutadania en nous i costosos impostos, el govern ha aprovat uns pressupostos d’una altra època, d’una època caducada.

Davant d’això el nostre grup parlamentari va presentar més de 1000 esmenes per intentar corregir les evidents desviacions que la nova situació feia imprescindibles.

Hem llegit que el Govern, un cop aprovats els Pressupostos, encara no sap que fer. Nosaltres sí.

Martí Pachamé (@PachameB) és membre de l’agrupació de Ciutadans (Cs) Sant Cugat