Quan parlem de la lògica tributària el primer fonament és el de la justa redistribució de càrregues i assignació de recursos. En una senzilla explicació, entenem per aquest concepte la lluita per intentar fer una societat més justa i equilibrada. Es pot estar o no d’acord, però avui en dia és l’imperant a la nostra societat i com a tal ha d’ésser aplicat també als barris que han de ser objecte d’aquesta redistribució com a òrgans d’estructuració social que no poden ser desatesos.
És de justícia fer patent les mancances del barri de Sant Francesc i en especial l’Av. Cerdanyola. Mancances degudes, principalment, a la falta d’inversió econòmica. Sant Francesc és un barri fantasma culturalment, on ni la cavalcada de reis fa presència ni quasi cap activitat oficial. L’arbrat pateix dia a dia les batzegades dels camions de càrrega i descarrega, així com la falta de manteniment. Cada cop que cauen 4 gotes d’aigua tot l’enllumenat queda totalment fora de servei. L’Avinguda és objecte de nombrosos desperfectes a les voreres, que no fan altra cosa que empitjorar. Per si tot això fos poc, el Consell de Barri, una de les poques esperances que quedaven per als veïns, ha esdevingut totalment inoperatiu i incapaç de resoldre els problemes.
És per això que un dels principis d’igualtat de la nostra constitució es veu afectat quan les zones més benestants del municipi no tenen problemes mentre el barri amb més població no gaudeix d’allò que per justícia és mínim. Justícia, progrés i no deixar a ningú enrere, haurien de ser els principis que ens moguessin si volem fer de Sant Cugat, una ciutat millor.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat
