“Saber i no saber, trobar-se conscient del que és realment veritat mentre es diuen mentides acuradament elaborades, sostenir simultàniament dues opinions sabent que són contradictòries i creure però en ambdues alhora”.
No és necessari recalcar que l’individu ha de tenir una gran habilitat per poder dur a terme semblant tasca intel·lectual i que això només pot ésser fruit d’una vasta experiència o preparació. Si més no Orwell ho tenia molt clar.
Quelcom semblant passa en els nostres dies i no són pocs els que es troben en possessió d’aquest estrany do, especialment entre la classe política dirigent de Catalunya i també del nostre consistori quan es fa referència a la nova etapa que per ells ha d’encetar Catalunya. L’evocació constant a un país millor, lliure de males praxis i de corrupció, on imperi el bon savoir faire dels catalans son inputs als que estem sotmesos constantment. De fet, tant es així que fins i tot de vegades sentim la temptació de caure en aquest atractiu món en el que simplement hem d’assentir.
Però és clar, el ciutadà de a peu no té el privilegi de tenir l’habilitat que demostren altres per creure’s les més grans incongruències i acceptar-les com a veritats, i és en aquest moment quan a aquest ciutadà santcugatenc li passa fugaçment pel cap els casos Millet o Pujol, o el recent i més proper a ell sobre l’operació “Petrum 2” i les possibles comissions del 3% sobre adjudicacions d’obra al nostre ajuntament i l’empresa Teyco. I és en aquest precís instant on un se n’adona que s’ha de tenir un gran valor per sostenir segons quines tesis sobre una nova construcció nacional lliure de tot l’esmentat quan els mateixos que per una banda es comprometen a realitzar-la son també per l’altra els grans hereus d’aquesta política corrupta del més baix nivell moral.
Fa uns dies l’expresident del govern Felipe González va escriure una carta dirigint-se a tots els catalans, demanant rigor i el famós seny que caracteritza a tots els catalans. Jo em dirigiré als meus veïns de Sant Cugat, a diferencia del molt honorable president González no demanaré rés, cadascú ha de ser responsable del que fa i del que allò pot significar per el nostre futur col·lectiu. Això sí, no puc acabar sense demanar una especial altura de mires vers aquelles famoses “mentides acuradament elaborades” d’alguns.
Hem de ser plenament conscients dels nostres actes, i que m’entres alguns pretenen que sapiguem i alhora no sapiguem, nosaltres sapiguem.
Andy Fernández és membre de l’agrupació de Joves de Ciutadans Sant Cugat